HFBR-782BZ Nous components electrònics originals HFBR-782BZ

Atributs del producte

Documents i mitjans

Classificacions ambientals i d'exportació

Recursos addicionals

Fibra òptica, també escrita fibra òptica, laciènciadetransmetentdades, veu i imatges pel pas de la llum a través de fibres fines i transparents.Entelecomunicacions, la tecnologia de fibra òptica pràcticament ha substituïtcourecable dinsllarga distància telèfonlínies, i s'utilitza per enllaçarordinadorsdinsxarxes d'àrea local.Fibraòpticatambé és la base dels fibroscopis utilitzats per examinar les parts internes del cos (endoscòpia) o inspeccionant els interiors dels productes estructurals fabricats.

El mitjà bàsic de la fibra òptica és una fibra fina com un cabell que de vegades està fetaplàsticperò més sovint devidre.Una fibra òptica de vidre típica té un diàmetre de 125 micròmetres (μm) o 0,125 mm (0,005 polzades).Aquest és en realitat el diàmetre del revestiment, o capa reflectant exterior.El nucli, o el cilindre de transmissió interior, pot tenir un diàmetre tan petit com 10μm.Mitjançant un procés conegut comreflex intern total,llumraigs arribats a la llauna de fibrapropagardins del nucli per a grans distàncies amb notablement poca atenuació o reducció d'intensitat.El grau d'atenuació a distància varia segons la longitud d'ona de la llum i lacomposicióde la fibra.

Quan les fibres de vidre de disseny de nucli/revestiment es van introduir a principis dels anys 50, la presència d'impureses va limitar la seva ocupació a les longituds curtes suficients per a l'endoscòpia.El 1966, enginyers elèctricsCarles Kaoi George Hockham, que treballava a Anglaterra, va suggerir l'ús de fibres pertelecomunicació, i en dues dècadessílices'estaven produint fibres de vidre amb la puresa suficient queinfrarojosels senyals de llum podrien viatjar a través d'ells durant 100 km (60 milles) o més sense haver de ser augmentats pels repetidors.El 2009 Kao va rebre el premipremi Nobelen Física pel seu treball.Fibres de plàstic, generalment fetes de polimetilmetacrilat,poliestirè, opolicarbonat, són més barats de produir i més flexibles que les fibres de vidre, però la seva major atenuació de la llum restringeix el seu ús a enllaços molt més curts dins dels edificis oautomòbils.

La telecomunicació òptica es realitza normalment ambinfrarojosllum en els rangs de longitud d'ona de 0,8-0,9 μm o 1,3-1,6 μm: longituds d'ona que es generen de manera eficient perdíodes emissors de llumosemiconductor làsersi que pateixen menys atenuació en les fibres de vidre.La inspecció del fibroscopi en endoscòpia o indústria es realitza a les longituds d'ona visibles, s'utilitza un feix de fibres peril·luminarla zona examinada amb llum i un altre feix que serveix de allargadalentper transmetre la imatge alull humào una càmera de vídeo.

Els receptors de fibra òptica converteixen els senyals lluminosos en senyals elèctrics per a l'ús d'equips com les xarxes d'ordinadors.Aquests dispositius electro-òptics consisteixen en un detector òptic, un amplificador de baix soroll i circuits de condicionament del senyal.Després que el detector òptic converteix el senyal òptic entrant en un senyal elèctric, l'amplificador l'augmenta a un nivell adequat per al processament del senyal addicional.El tipus de modulació i els requisits de sortida elèctrica determinen quins altres circuits es requereixen.

Els receptors de fibra òptica utilitzen unions positives-negatives (PN), fotodíodes positius-negatius intrínsecs (PIN) o fotodíodes d'allaus (APD) com a detectors òptics.El senyal de llum entrant s'envia per un transmissor (o transceptor) de fibra òptica i viatja per un cable òptic monomode o multimode, depenent de les capacitats del dispositiu.Un demodulador de dades torna a convertir el senyal de llum a la seva forma elèctrica original.En sistemes de fibra òptica més complexos, també s'utilitzen components de multiplexació per divisió de longitud d'ona (WDM).

Semiconductors i fotodiodes

La base de dades Engineering360 SpecSearch permet als compradors industrials seleccionar productes per tipus de semiconductors i tipus de fotodíode.En els receptors de fibra òptica s'utilitzen dos tipus de semiconductors.

Els semiconductors de silici s'utilitzen en receptors de longitud d'ona curta amb un rang de 400 nm a 1100 nm.

Els semiconductors d'arseniur d'indi gal·li s'utilitzen en receptors de longitud d'ona llarga amb un rang de 900 nm a 1700 nm.

Tal com s'ha descrit anteriorment, els receptors de fibra òptica utilitzen tres tipus diferents de fotodíodes.

Les unions PN es formen al límit d'un semiconductor de tipus P i de tipus N, normalment en un sol cristall mitjançant dopatge.

Els fotodíodes PIN tenen una regió intrínseca gran i dopada de manera neutra entre les regions semiconductores dopades amb P i dopades amb N.

Els APD són fotodíodes PIN especialitzats que operen amb alts voltatges de polarització inversa.

Amplificadors i connectors

Els receptors de fibra òptica utilitzen amplificadors de baixa impedància o de transimpedància.

Amb dispositius de baixa impedància, l'amplada de banda i el soroll del receptor disminueixen amb la resistència.

Amb els dispositius d'impedància trans, l'amplada de banda del receptor es veu afectada pel guany de l'amplificador.

Normalment, els receptors de fibra òptica inclouen un adaptador extraïble per a connexions a altres dispositius.Les opcions inclouen D4, MTP, MT-RJ, MU i SC

Rendiment del receptor

Quan utilitzeu Engineering360 per obtenir productes, els compradors haurien d'especificar aquests paràmetres per al rendiment del receptor de fibra òptica.

La velocitat de dades és el nombre de bits transmesos per segon i és una expressió de la velocitat.

El temps de pujada del receptor també és una expressió de la velocitat, però indica el temps necessari perquè un senyal canviï d'una potència especificada del 10% al 90%.

La sensibilitat indica el senyal òptic més feble que pot rebre el dispositiu.

El rang dinàmic està relacionat amb la sensibilitat, però indica el rang de potència sobre el qual funciona el dispositiu.

La resposta és la relació entre l'energia radiant en watts (W) i el fotocorrent resultant en amperes (A).